I després de la universitat... ¿Què?

Acabes Periodisme després de les penúries corresponents: treballar i estudiar, potser haver fet algun programa intercanvi amb l’endarreriment a la carrera que això causa (per la sempre grata hospitalitat de l’Autònoma i la seva política tan generosa de convalidació de crèdits, que fa que afegeixis un any al teu expedient per cursar les assignatures obligatòries que et resten), haver fet algunes pràctiques que potser no t’han motivat (els famosos becaris de continguts web, que es dediquen a fer una tasca on predomina el Copy & Paste més pròpia d’un auxiliar administratiu que d’un periodista que ha après a elaborar informació, o els becaris als grans mitjans, que quan comencen a comprendre el funcionament del mitjà ja se’ls acaba el contracte i amb sort seran contractats l’estiu següent), i després de la universitat... ¿QUÈ?

És una incògnita tan habitual com real, que comença a rondar pel cap dels estudiants quan veuen que s’acosta la fi del darrer curs (no sempre el quart curs, perquè els estudiants multiocupació, tot i que la inflexibilitat del funcionament acadèmic provoqui que se sentin com coses rares, són nombrosos, i acostumen a cursar barreges tals com “quart, ràdio i tele de tercer, alguna penjada de segon”, per exemple). La situació ideal seria la de trobar una feina immediatament, potser aconseguida per haver sigut un bon becari de pràctiques en algun mitjà, però no ens enganyem: la carrera de periodisme (i fins i tot moltes altres) avui dia és poc més que tenir el carnet de conduir. Per això molts estudiants es plantegen completar la seva formació amb cursos de postgrau i màsters.

1. Què significa realment la formació de postgrau?

Tal i com indica el seu nom, és un conjunt d’ensenyaments que un estudiant realitza després d’haver-se llicenciat a la universitat. La formació de postgrau pot ser de diversos tipus en funció de la seva orientació: si el que a l’estudiant li interessa és encarrilar la seva formació cap a la docència i la investigació universitària, el normal és que faci un doctorat (pel qual m’apresso a dir que haver tingut tracte personal amb els professors que són institucions de la facultat facilita força el camí –no hi ha res com que recordin el teu nom–); si el que a un li interessa és la docència a instituts i ensenyament de grau mitjà, haurà de cursar el curs per obtenir el Certificat d’Aptitud Pedagògica en alguna especialitat (tenim alemany, anglès, francès, ciències naturals, dibuix, història i geografia, educació física, llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques, música...) i fer oposicions (veure http://www.ub.es/ice/cap/); si la vocació de l’alumne és l’empresa, estarà interessat en fer un màster o un postgrau (ensenyaments no oficials i, per tant, no reglats pel Ministeri d’Educació, la validesa del qual depèn només del prestigi del propi curs i del centre que l’imparteix (per tant, un cop posats a gastar diners, hem de pensar bé on i en què els gastem); si l’estudiant ambiciona una formació no complementària (de postgrau) sinó principal i fonamental, pot fer una segona llicenciatura, que (no us espanteu!) sovint pot obtenir-se en només dos anys més.

2. Oferta de cursos i màsters relacionats amb l’àmbit de la comunicació

Existeixen molts tipus de cursos, des dels que imparteixen les pròpies universitats fins els que depenen d’altres centres de formació com escoles de negocis, fundacions o empreses privades. La formació acadèmica, així com la duració, depèn del tipus de curs i del centre. Els cursos compten amb popularitat i acceptació entre els estudiants i les empreses. Aquestes últimes veuen en els estudiants una font de professionals per als seus negocis, ja que l’objectiu teòric d’aquests cursos és l’especialització pràctica de l’alumne en una determinada matèria, sempre orientada al món de l’empresa.

Després de la llicenciatura en Periodisme podem trobar cursos que s’orienten cap a diverses branques de la comunicació, com l’edició i el disseny de publicacions escrites o online, que podem dominar mitjançant cursos d’Edició Digital (amb Adobe Photoshop, 3D Studio, Macromedia Freehand, Fireworks, Flash...), d’Infografia, i de Maquetació amb Quark Xpress o Adobe Indesign o de Disseny Web amb Macromedia Dreamweaver; com la fotografia i el reporterisme, amb cursos de Fotografia, Treball de Camp en Reporterisme o Edició digital d’imatge; com la comunicació empresarial, amb Masters de Comunicació Empresial, en Publicitat i Relacions Públiques; els mitjans audiovisuals, amb treballs de camp a diaris locals, Masters en Comunicació Audiovisual...

A totes les universitats s’ofereixen cursos intensius, que van des dels 300 als 1500 euros, i extensius, que coneixem com a màsters, que solen costar entre 3000 i 9000 euros segons l’especialització i el nombre de crèdits. Normalment en el procediment de selecció dels màsters (i més si són coordinats per empreses de prestigi) se sol valorar en més d’un 50 per cent l’expedient acadèmic, en un 20 o un 30 per cent la motivació del candidat (mitjançant una entrevista i/o una carta de motivació), la formació complementària i l’experiència laboral. Per regla general es requereix que tots els alumnes siguin llicenciats.

A continuació podem veure alguns dels màsters i cursos que ofereixen diferents universitats relacionats amb el món de la comunicació. Per a més informació, consulteu les pàgines web de cada una de les universitats: 

-Universitat Autònoma de Barcelona (http://www.uab.cat):

Comunicació gràfica (7.500 euros), 70 crèdits

Correcció i assessorament lingüístic (360 euros), 6 crèdits (http://seneca.uab.es/mcal )

Direcció de comunicació empresarial i institucional (4.100 euros), 42,3 crèdits (http://oaid.uab.es/dcei )

Escriptura per a la televisió i el cinema (On line) (4.000 euros), 40 crèdits (http://antalya.uab.es/mtv)

Gestió de la comunicació política i electoral (On line) (http://masters-oaid.uab.es/gcpe) (3.570 euros), 60 crèdits

Màrqueting polític: estratègies i comunicació política (4.000 euros), 62 crèdits (http://www.icps.cat)

Relacions Públiques i Gabinets de Comunicació (3.000 euros), 38 crèdits

Teoria i pràctica del documental creatiu (5.000 euros), 50 crèdits (http://antalya.uab.es/edfc/programes/documental-creativo)

Traducció audiovisual (3.000 euros), 32 crèdits (http://www.fti.uab.es/pg.audiovisual/)

Tradumàtica (traducció i noves tecnologies): traducció i localització (2.900 euros), 37,6 crèdits (http://www.fti.uab.es/pg.tradumatica/)

 

-Universitat Pompeu Fabra (www.upf.edu):

Màster en Innovació i Qualitat Televisives (de TV3) (1.680 euros), 30 places, 60 crèdits (http://www.tv3.cat/master)

Màster en Gestió de Continguts Digitals (interuniversitari coordinat per la UB), 90 crèdits, 35 places (http://www.ub.edu/queoferim/biblio/futurs_postgrau.htm)

-UNIVERSITAT RAMÓN LLULL – BLANQUERNA (www.url.edu):

Màster oficial en Ficció en cinema i televisió. Producció i realització (2.975 euros), 60 crèdits (http://www.3fcc.com)

Màster oficial en Periodisme avançat. Reporterisme (2.975 euros), 60 crèdits (http://www.3fcc.com)

Màster oficial en estratègia i creativitat publicitàries (2.975 euros), 60 crèdits (http://www.3fcc.com)

 

-UNIVERSITAT DE BARCELONA (www.ub.edu):

Comunicació audiovisual interactiva (amb pràctiques a empreses) (3.500 euros, 2 anys acadèmics, 1800 + 1700 euros), 39 crèdits (http://www.emav.com/catala/cat_master.htm)

Periodisme-BCNY (amb pràctiques a empreses) (10.000 euros), 105 crèdits (http://www.il3.ub.edu)

 

3. Com escollir el millor curs?


L’elecció d’una bona institució d’ensenyament és essencial a l’hora de treure-li el màxim profit a la inversió de temps i diners que suposa un curs, i més encara un màster. Però hi ha d’altres factors importants per no equivocar-se:

-La qualitat dels programes: un bon màster ha de tenir entre 600 i 900 hores lectives de mitjana, repartides en un o dos cursos. A més, tenint en compte l’ensenyament que rebem a la llicenciatura de Periodisme, l’ensenyament a un màster ha de ser pràctic, com un assaig pel futur professional de l’alumne. És molt recomanable parlar amb antics alumnes del màster.

-Qualitat del claustre de professors: a més de tenir un reconeixement acadèmic, aquests professors han de ser col·laboradors directes al món periodístic.

-Existència d’un procés d’admissió dels alumnes: indica que s’analitza el potencial de cada candidat, ja que una part important d’un màster és la interacció i el treball en equip.

-Existència d’una borsa de treball o d’un departament d’orientació professional, així com relació directa amb les empreses. És un indicatiu saber quines companyies promocionen el màster que es vol cursar.

-Un bon historial. És important saber com ha evolucionat un màster determinat al llarg de les seves promocions, les activitats organitzades amb empreses privades i mitjans de comunicació i el lloc que ocupen els antics alumnes a les empreses i mitjans on treballen a l’actualitat.

-Bones instal·lacions i mitjans materials en general, per saber si els alumnes comptaran amb els mitjans adequats per realitzar les seves activitats.

4. Com es finança un màster?

Hi ha possibilitats per tots els gustos. Hi ha algunes escoles que compten amb beques que cobreixen les despeses del curs (en el cas de la UAB, no hi ha gaires cursos que puguin ser subvencionats), normalment són les empreses patrocinadores les que atorguen beques fixant els seus propis criteris de concessió, tot i que de vegades les institucions educatives tenen acords de col·laboració amb algunes entitats financeres perquè els seus alumnes obtinguin finançaments avantatjosos per pagar les despeses acadèmiques del curs i el manteniment. En línies generals, la majoria de les entitats financeres compten amb crèdits especials per als aspirants a entrar en aquestes institucions. Amb màsters extensius se sol oferir també la possibilitat d’un pagament fraccionat. S’ha de tenir en compte que un màster es concep com una inversió a mig termini.

Top