Els periodistes digitals

Internet ha provocat una demanda de periodistes que treballen en nombros diaris on-line i webs informatius. Però aquesta nova sortida professional encara no està regulada per un conveni laboral propi. Els periodistes digitals estan legalment desamparats i en condicions de treball inferiors a la resta de periodistes. Per alguns professionals no hi cap diferència entre un periodista digital i el d’un mitjà tradicional, però encara hi ha qui considera que el periodisme virtual és de segon ordre. Per això volem debatre quin és el paper real dels professionals de la comunicació que informen per Internet. El periodisme digital es pot practicar tant a mitjans de comunicació exclusivament digitals com a l’edició digital d’un mitjà que es publica en altres suports. A més, hi ha un conjunt de periodistes que treballen als llocs webs d’altres organitzacions: ajuntaments, universitats, empreses, etc. 

Si la precarietat és una idea que sol anar lligada al periodisme, la situació dels periodistes digitals és encara pitjor. Els mateixos informes del Col·legi de Periodistes ho constaten: el 40% dels periodistes que treballen per mitjans electrònics no tenen contacte i el salari del 38% no arriba als 900 euros bruts mensuals. Les dades són encara més escandaloses per als que fan la feina des de casa, ja que només un 61% ho fa amb contracte laboral, i al 86% l’empresa no li paga ni les despeses de connexió a Internet, ni la llum, ni l’equipament necessari per treballar.

Aquests periodistes sovint es veuen obligats a treballar a més d’una empresa, perquè els mitjans prefereixen comptar amb gran nombre de col·laboradors externs, amb els que poden rescindir la relació laboral sense cap cost d’acomiadament. Per això els periodistes de mitjans electrònics tenen menys poder a l’hora de negociar amb l’empresa. Cal reconèixer que alguns dels productes informatius a Internet és més aviat pobra. No sempre poden dedicar el temps necessari a l’elaboració dels continguts, ja que duen a terme les tasques tècniques: retoc de fotografies, manteniment de directoris, maquetació de la web i tasques especialitzades que requereixen formació, com el disseny gràfic avançat o la programació. Els periodistes digitals desenvolupen feines que no tenen a veure exclusivament amb el periodisme i, com als mitjans tradicionals, manca de temps i de recursos humans els roben temps de dedicació a la documentació, redacció, contrast de la informació, etc. Sens dubtem cal regularitzar el sector del periodisme digital, com els nostres veïns europeus ja han fet. Millorar les condicions dels professionals de la comunicació on- line, un dels àmbits que està creixent més des del punt de vista de l’ocupació que genera, no tan sols és reconèixer els drets i la dignitat que aquests treballadors mereixen, sinó que també repercuteix en la qualitat del producte que elaboren ja que en millors condicions podran escriure informacions i temes més cuidats, contrastats i novedosos. Només així el periodisme digital serà el bé públic que la societat mereix; només així aquest periodisme serà útil a la societat.
Top